Inició sus estudios reglados de fotografía en Formación Profesional al I.E.S. Velas e Vientos del Grao de Gandia donde se formó como técnico de grado mediano en Laboratorio e imagen (2004-2005) y más tarde como técnico superior en imagen (2006-2008). También realizó un máster en fotoperiodismo en la Escuela Superior de Comunicación, Imagen y Sonido CEV de Madrid (2010-2011) y asistió a numerosos talleres con profesionales sobre comunicación, documentalismo gráfico y fotoperiodismo.
Su etapa laboral empezó al 2005 como fotógrafo de la revista Saforguia a lo que seguiría Las Provincias y Levante-EMV
De vocación documentalista, siempre ha intentado involucrarse como colaborador gráfico para varias ONG y asociaciones.
Desde junio de 2014 hasta la actualidad trabaja para el gabinete de prensa delAyuntamiento de Gandia y continúa colaborando con organizaciones solidarias como es el caso de Cáritas.
“Cobrir diferents realitats a països empobrits (que no pobres) t’ofereix una perspectiva global dels grans problemes de la humanitat. Eixir de ta casa i enfrontar-te a ells és més difícil d’assimilar. Si fugim de l’exotisme d’altres paisatges, les necessitats són similars: qui demana s’ha criat dos carrers més enllà; qui va per unes racions de menjar portava els seus fills a l’escola dels teus; i qui necessita reenganxar-se al ritme d’aquesta societat que no para és família teua.
Tenim molta sort d’haver nascut a la part superior de l’hemisferi, a aquest país solidari on les administracions intenten vetlar pels més desafavorits. Però no poden, no apleguen a totes les situacions, de vegades per burocràcia, sovint per deixadesa o falta d’interès, i en els pitjors dels casos per motius ideològics. En aquestes situacions, Càritas entra en joc. Càritas no atén a religió, a ideologia política, condició sexual, gènere o color de la pell. Cert és que la seua entitat
és de caràcter religiós, però aquesta idea es queda en l’anècdota quan transites pel seu ecosistema.
No negaré que la primera sensació que et ve al cap quan escoltes Caritas són una sèrie de connotacions paternalistes com llàstima, pena, compassió… No et passa res roí, eres humà, a mi també m’ha passat. Quan comences a conèixer els seus projectes encoratjadors, als voluntaris o als mateixos usuaris, se t’impregna la seua força de voluntat i esperit de superació. I això també m’ha passat, anar amb prejudicis i tornar renovat, pensar que no voldrien que els fera fotos i que me les demanaren, imaginar que anava a un lloc trist i eixir plorant de riure.
El recull d’imatges d’aquesta exposició visibilitza allò que no volem vore, però que, al mateix temps, s’entreveu un indici d’esperança gràcies a la incansable tasca de Càritas. Ningú està lliure de veure’s amb la mateixa situació de les persones que hui ací vegem fotografiades. Ells i elles no són els “altres” som nosaltres”.
